Les xarxes socials són un canal de comunicació. Les xarxes socials són una via per fer networking. Les xarxes socials són joguines per passar una bona estona. I així, un llarg etcètera. Ara bé, alerta perquè unes xarxes socials mal gestionades també són una manera de cavar-se la pròpia tomba. I és que el que fem i diem a la xarxa no s’esborra. I això ens obliga a conèixer els límits que no hauríem de traspassar si volem mantenir una bona reputació digital.
Us deixo tres casos de persones i empreses que en algun moment van creuar aquests límits i que evidencien que a l’hora de gestionar les xarxes socials, tant les personals com les corporatives, cal ser curós.
Exemple 1: un polític bocamoll
El polític britànic Stuart MacLennan del partit Laborista. Va convertir Twitter en un ventilador per escampar porqueria. El problema és que la porqueria que escampava estava poc fonamentada i massa sovint queia en l’insult fàcil contra les dones, els vells, els obessos, el comerç just, etc. Només una de les perles que va deixar anar: “Assegut davant d’una vaca particularment egoïsta al ten, que ha ocupat tot l’espai per posar les cames amb les seves bosses”. Aspirant a diputat de la seva circumscripció, el partit laborista el va fulminar en un tres i no res.
Exemple 2: se’ls va escapar dels dits
Aquest exemple és digne d’estudi. I és que el protagonista de la crisi és, precisament, una agència de comunicació. L’agència nord-americana New Media Strategies era la responsable del compte de Twitter de la companyia de cotxes Chrysler (@ChryslerAutos). Doncs bé, un bon dia, un dels seus community managers va escriure el següent tweet: “Em sembla irònic que Detroit sigui coneguda com la ciutat dels cotxes i que tothom condueixi refotudament malament #motorcity”. El missatge va ser esborrat ràpidament, però ja havia corregut per internet. El community manager, que en realitat es pensava que estava escrivint un missatge privat, va ser acomiadat d’immediat i l’agència va acabar perdent el client. La notícia va córrer per internet i va arribar als grans diaris, New York Times inclòs.
Exemple 3: un community manager graciós
Per acabar, un exemple que no va derivar pas en crisi, però que en el seu moment em va fascinar. Un dia, xafardejant el Facebook de Movistar España m’hi vaig trobar el missatge i la foto que veieu a continuació. Com és possible que una marca seriosa com Movistar publiqués això al seu Facebook? Una cosa és buscar proximitat amb l’usuari i l’altra passar-se de frenada. El millor de tot és que el community manager que ho va penjar ja admetia que estava creuant la línea vermella. Ara, un any després, he anat a veure si encara ho tenien penjat i no ho he localitzat. Canvi d’estratègia.
