Són moltes les empreses obsessionades amb la quantitat de fans, amics, followers (digueu-li com vulgueu) que tenen a Facebook i aTwitter. El seu màxim objectiu és aconseguir reclutar un exèrcit de seguidors. En altres paraules, es regeixen pel paradigma “la mida és el més important”, que en aquest cas seria “la quantitat és el més important”. I això, en alguns casos, els ha portat a punts obsessius.
Últimament, són moltes les marques que sortegen nits d’hotel, viatges o gadgets electrònics que valen un ull de la cara entre els seus nous seguidors. Vaja, fan servir un iPad d’esquer per atreure nous seguidors. I ho fan encara que aquest iPad no tingui res a veure amb els seus valors de marca. Això per ells és el de menys. Ho he vist fer a marques d’aigua, a universitats, a empreses de gestió d’hipoteques i crèdits, etc.
Per descomptat que la quantitat de seguidors és important, però aquest no hauria de ser el principal objectiu de la majoria d’empreses presents a les xarxes socials. Hi ha moltes empreses que entren a Facebook i Twitter perquè sí, perquè és moda, però sense cap plantejament estratègic. Que volen aconseguir a Facebook i a Twitter? Posicionar-se en el seu sector? Crear comunitat? Escoltar els seus consumidors? Aproximar-se a la gent? Vendre?
Facebook i Twitter – per parlar dels dos bucs insígnia de les xarxes socials- multipliquen exponencialment les possibilitats comunicatives de les empreses. Ara bé, no deixen de ser canals de comunicació. I com tot canal de comunicació, la millor manera de treure’ls el màxim profit és tenir clar quins són els nostres objectius i quina estratègia volem aplicar per aconseguir-lo. Com a empresa, ens hauríem de preguntar: Per a què volem Facebook i Twitter? Què volem aconseguir? Com hi traslladem els nostres valors corporatius? Quin registre comunicatiu hi utilitzem? Definir tots aquests paràmetres és el que marca la diferència entre una bona estratègia 2.0 i una estratègia erràtica.